L'ENTREVISTA BIOGRÀFICA

L'entrevista biogràfica

  • DATA DE LLIURAMENT 2a setmana DE GENER.
  • SEGUIR L’ESTRUCTURA: PORTADA, INTRODUCCIÓ, COS DEL TREBALL, CONCLUSIÓ I ANNEXOS.
  1. A LA PORTADA: 1 FOTO DE LA PERSONA I 1 FOTO AMB L’AUTOR/A DEL TREBALL.
  2. A LA INTRODUCCIÓ S’HA D’EXPLICAR PER QUÈ HAS TRIAT AQUESTA PERSONA, QUINA RELACIÓ HI TENS, ETC.
  3. AL COS DEL TREBALL: BIOGRAFIA DE LA PERSONA.:
    Has de redactar preguntes que tractin els següents temes:
  • DATA I LLOC DE NAIXEMENT,
  • COM ES DEIEN ELS SEUS PARES, FILLS, FAMÍLIA…
  • LLOC/S ON HA VISCUT.
  • FEINES, OFICIS, DEDICACIONS
  • AFICIONS, TEMPS LLIURE
  • VIATGES
  • SOMNIS, DESITJOS
  • OBJECTIUS A LA VIDA
  • COSES QUE LI HA AGRADAT DE FER I COSES QUE NO
  • VALORS. A QUÈ HA DONAT MÉS VALOR…
  • ANÈCDOTES
  • CONSELLS QUE DONARIA ALS NÉTS O ALS JOVES
  • RECORDS DE VIVÈNCIES QUE L'HAGIN AFECTAT MÉS (COM COM ARA LA GUERRA CIVIL...)
    4. A LA CONCLUSIÓ: COM HAS FET EL TREBALL, QUINS INCONVENIENTS HAS TINGUT, QUÈ T’HA AGRADAT, QUÈ VOLS COMENTAR...
5. ALS ANNEXOS: ALTRES FOTOS (SI ÉS POSSIBLE) AMB PEU DE FOTO).


MANERA DE FER L’ENTREVISTA.

1.- EXPLICAR A LA PERSONA LA IMPORTÀNCIA DEL TREBALL
2.- PACTAR COM HO VOL FER: SI PREFEREIX QUE LI DEIXIS LES PREGUNTES O ELS PUNTS SOBRE ELS QUALS VOLDRÀS PARLAR O BÉ FAS L’ENTREVISTA DIRECTAMENT
3.- A LA TROBADA PORTAR UNA LLIBRETA I BOLI, I SI ES VOL UNA GRAVADORA (QUE FUNCIONI BÉ)
4.- MIRAR DE NO FER L’ENTREVISTA EN UN SOL DIA. MILLOR DOS DIES.

FORMAT DEL TREBALL:
  • LLETRA NEW ROMAN MIDA 12
  • TÍTOL (ON CONSTI EL NOM DE LA PERSONA) NEW ROMAN MIDA 20
  • SUBRATLLAT I NEGRETA
  • SUBTÍTOL NEW ROMAN MIDA 16, SUBRATLLAT I NEGRETA
  • TÍTOLS DELS APARTATS NEW ROMAN MIDA 14. SUBRATLLAT NO NEGRET.
  • GUARDAR-HO A L’ORDINADOR PERQUÈ DESPRÉS DE PRESENTAR-LO EB PAPER S’HAURÀ D’ENVIAR A LA MEVA ADREÇA de correu .


ABANS DE LLIURAR EL TREBALL, S’HA DE POLIR EL REDACTAT, L’ORTOGRAFIA (PASSAR EL CORRECTOR) I LA PRESENTACIÓ.

Les cançons de Guillem de Berguedà



Mal fet va fer el Bisbe d'Urgell,
en dar-me l'excomunió,
mentint i sense emprar el segell
de l'arquebisbe preceptor,
i és que segueix únicament
la llei del boig i el dat pel cul;
per culpa meva, m'ha dit gent,
va perdre tres cavalls i un mul.

No observa sort, cornella esquerra,
i vigilant és un gandul;
si bous i esquelles perd sens guerra,
ara mateix li beso el cul.
No hi ha prior, clergue, ni abat
de tan visible falsedat.
Si dret hi hagués a aquesta terra
Ja fóra fora del bisbat,
de malament que s'ha portat.

Per mal, du crossa i porta anell,
per mal, diu missa i fa el sermó,
perquè collons no té al farcell
—m'ho ha dit Guillem de Tarascó.
La bossa té plena de vent
i quan la toca fa un bramul
que sona com un instrument
fet per David o per Saül. 


Cara de marbre, nas de serra
com els parents d'en Nadaül.
Lluità Ogier, més lluny de Berra
contra infidels com Caraül,
i vós de Déu aquí amagat,
heretge, fals, i renegat,
seguint la llei d'un tal Balterra,
el sarraí caragirat,
que amb tants, tants homes ha cardat.  

Can vei la lauzeta mover: cançó del trobador Bernard de Ventadour en provençal/occità





"Quan veig l'alosa aletejar..."
I

Quan veig l'alosa aletejar 
joiosa al raig matinador, 
com defalleix i es deixa anar, 
que el cor li vessa de dolçor, 
tan gran enveja m'ha copsat
d'aquell ocell que veig joiós,
que em meravell que el cor, dardat,
pel gran desig, no en resti fos.

Les faltes ortogràfiques més habituals

Les faltes ortogràfiques més habituals

'Eradicar' o 'erradicar'?: les faltes ortogràfiques més 


habituals


La conselleria d'Ensenyament presenta avui un document per combatre els errors dels alumnes a l'hora d'escriure. En repassem alguns dels més comuns

MARIA RODRÍGUEZ MARINÉ / MARC TORO Barcelona | Actualitzada el 04/11/2014 12:57 Diari ARA
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, presenta aquest dimarts el document 'Orientacions pràctiques per a la millora de l'ortografia', on es proposen diverses estratègies perquè els alumnes millorin l'ortografia, amb diversos exemples i activitats pràctiques, tant en català com en castellà. A l'ARA repassem algunes de les faltes ortogràfiques que, tant joves com grans, podem cometre més sovint en català:  

DICTAT

Vaig tocar una mata de bruc: estava seca, i encara conservava l'escalfor del sol d'aquell dia d'estiu. Vaig contemplar el cel: estava ras, i un estel titil·lava a sobre mateix del penyal. Queia la rosada suaument; no bufava ni un alè d'aire. La Natura em semblava benigna i bondadosa, i vaig pensar que m'estimava a pesar que jo era una pària; si dels homes no en podia esperar més que insults, rebuig i recels, podia confiar en la Natura amb filial afecció. Aquella nit, si més no, seria el seu hoste: com a mare meva que era, em brindaria allotjament sense cobrar-me res. Jo encara tenia un mos de pa, el crostó d'un panet que havia comprat en una vila on havíem fet parada el migdia, amb un penic oblidat; l'última moneda que em quedava. Entre les mates, vaig veure gerds silvestres madurs, que brillaven com a granets de vidre.


CHARLOTRE BRÖNTE, Jane Eyre (1847)


Cerca: gencat dictats en línia





Preposicions: normativa i exercicis

PREPOSICIONS

Febles(sense accent tònic)
a, amb, de, en, per, per a.
Fortes(amb accent tònic)
cap a, contra, des de, entre, fins (a), malgrat, pro, segons, sense, ultra, vers, envers, devers.
Altres(procedents d'adverbis, gerundis o participis)
a causa de, a favor de, a còpia de, a força de, a mitjan, a partir de, a través de, abans de, al costat de, arran de, dalt (de), damunt (de), darrere (de), davant (de), després de, dessota de,  dins/dintre (de), durant, en comptes de, enfront de, enmig de, entorn de, excepte, fora de, llevat (de), lluny de, mitjançant, per mitjà de, (a) prop de, quant a, sobre (de), sota (de), tocant a, tret (de), (a la) vora (de),  etc.



Preposicions: PER / PER A

LES PREPOSICIONS ‘Per’ i ‘per a’

En general, per equival en castellà a por i per a equival a para.

Per a expressa la idea de destinació en un sentit ampli.

La informació és per als tècnics i per als regidors. Activitats per al cap de setmana.
La información es para los técnicos y para los ediles. Actividades para el fin de semana.
  • Per expressa la idea de causa eficient (allò per què una cosa és o s’esdevé) i la de causa final (la intenció amb què es fa una cosa).
La vaig conèixer per casualitat. Destaca molt per la seva alçada. Ho fa per interès.
La conocí por casualidad. Destaca mucho por su altura. Lo hace por interés.

per indicar la durada d'una acció i per introduir els mesos de l'any i les festivitats (hem vingut per una setmana; serem amics per sempre; el van contractar per dues temporades; per Nadal, cada ovella al seu corral; els amics van arribar per l'octubre; per Sant Jordi sovint plou)
  • Davant d’infinitiu, si no hi ha canvi de sentit, actualment se sol escriure sempre per.
Un espai per construir equipaments. Plantejats per facilitar recursos.

Exercici de per / per a


CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIONS




CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIONS

1. Les preposicions amb, en, a, de (les dues últimes tant si van soles com si formen part d’una preposició composta) desapareixen davant la conjunció que.
Acostuma’l a l’estudi → acostuma’l que estudiï

  1. Les preposicions amb i en s’han de canviar per a (o, de vegades, de) quan van davant d’un infinitiu, el qual introdueix una oració substantiva amb funció de complement preposicional.
Pensa en el llibre → Pensa a comprar el llibre.

  1. S'han d'introduir amb la preposició de, i no pas a, certs complements regits, que per influència del castellà se solen construir malament (avió de reacció, contradictori de, diferent de, fer cas de, fer esment de, olor de, por de, pudor de, rebuig de, repàs de, treure profit de, vestit de ratlles, etc.).

Completa els espais buits amb en / a / de / que segons correspongui:

Categories Gramaticals i Sintagmes

Un sintagma és un conjunt de paraules agrupades al voltant d’una paraula que és el nucli, és a dir, l’element imprescindible. Segons la categoria gramatical que fa de nucli del sintagma, tenim tipus de sintagmes diferents:

Activitat de registres lingüístics

Com parlem?

INTRODUCCIÓ

Has parlat mai en un xat o en un WHATSUP o programa de missatgeria instantània? ¿Diries que el que s’hi fa servir és llengua escrita? El registre és molt informal, més propi de la llengua oral, però, en canvi, pots fer coses que no t’és possible quan parles oralment: deixar la conversa parada si et falta temps per pensar-te la resposta i navegar amunt i avall en la conversa per rellegir- ne un fragment. Així et pots fer una idea del text sencer abans de començar, cosa que no pots fer en una conversa cara a cara.

1. Mira el vídeo de l’enllaç 1, www.espaibarcanova.cat, (Unitat 6) on intervenen un narrador i dues persones. a) Qui utilitza un registre col·loquial?
b) Qui utilitza un registre més formal? Per què? Què diries que és: un registre estàndard o un registre culte?
2.Fixem-nos ara en el registre col·loquial. Per analitzar la llengua oral cal fer una transcripció. Transcriure vol dir posar per escrit literalment el que diu una persona, tant si està bé com malament: si la persona diu «radera», hem d’escriure «radera» i no pas darrere(les paraules incorrectes les posem entre cometes); si repeteix alguna cosa, l’hem de copiar tants cops com la digui; si pronuncia malament una paraula, l’hem d’escriure tal com la pronuncia, etc.
En l’enllaç 2 hi tens la transcripció d’un fragment del vídeo anterior, perquè et serveixi de model per fer-ho tu després. Escolta el vídeo un parell de vegades mentre vas seguint la transcripció. Copia les incorreccions.
3. Ara transcriu la primera intervenció del pare i la de la cuinera. Escolta els fragments diverses vegades per assegurar-te que ho transcrius bé. Analitza el text i destaca en negreta els trets propis del registre col·loquial.

Activitats de registres lingüístics

Tretze tristos tràngols. Activitats

Per fer a la llibreta 
Fitxa de cada conte
Títol
Personatges
Espai
Temps intern (durada de l'acció, flashbacks, anticipacions)
Temps extern (època)
Narrador
Vocabulari
Resum
Tema/Idea

VOCABULARI
  •  Sánchez Piñol. Albert. Tretze tristos tràngols. Ed. La Campana. Barcelona, 2008

    Quan queien homes de la lluna

    Vocabulari:
    • remugar
    • cubell
    • crostó
    • iaia
    • ribot
    • trabuc
    • estel fugaç
    • ésser faves comptades
    • estovar
    • cap cot

    Tot el que li cal saber a una zebra per sobreviure a la sabana
    Vocabulari:
    • abeurador
    • sabana
    • cap cot
    • refiar-se
    • ullal
    • perseverant
    • natja
    • camuflar-se
    • escabrós
    • increpar
    • barrar
    • capbussar-se
    • ancorar
    • xop
    • carronya
    • congènere
    • esma
    • guenyo

    La nau dels bojos



    Vocabulari
    • hissar
    • regalimar
    • sorrut
    • enigma
    • garratibat
    • interlocutor
    • clement
    • geniva
    • demència
    • dement
    • il·lús
    • escarafalls
    • oratge
    • atenuar
    • litigi
    • indulgència
    • astorat
    • garratibat
    • selenita
    • cast


    La llei de la selva
    Vocabulari
    • fermar
    • ensopegar
    • uxoricida
    • horda
    • treva
    • zenit
    • indulgent
    • fita
    • esma
    • ferum


    Entre el cel i l'infern
    Vocabulari
    • enxubat
    • pletòric
    • maquinar
    • protocol
    • vanaglòria


    Ja no puc més

    Vocabulari
    • lapse
    • efímer
    • insòlit
    • obscè
    • natja
Sanchez-Piñol

QUAN QUEIEN HOMES DE LA LLUNA (fragment) -Tretze tristos tràngols - Albert Sánchez Piñol


Ara sembla que faci molt de temps, però tot plegat va començar fa un parell d'anys, una nit d'hivern. A mig sopar vam sentir que la vaca remugava. Cada matí la munyíem. Però de vegades, al vespre, feia aquells esbufecs emprenyadors. La vaca era com un d'aquells galls bojos que canten sempre menys quan surt el sol. El meu pare em va manar:-Vés a munyir la vaca.

La nau dels bojos

Casualitats? No. Literatura, art, societat..., tot està relacionat. Comprava-ho llegint aquests texts sobre La nau dels bojos
      A La nau dels bojos, al Museu del Louvre, el Bosco satiritza la hipocresia clerical i els excessos populars de la gula. En una petita nau, una monja toca un llaüt davant d'un monjo. Tots dos comparteixen una gran disbauxa amb uns camperols. El pal és un frondós arbre en la part superior es troba, enllaçat, un pollastre rostit que un pagès busca alliberar amb un ganivet. Sobre el cordatge de la dreta, que s'estén entre un extrem de la nau i el pal-arbre, se senti un bufó concentrat en beure un deliciós got de vi. Aquesta nau, seu de disbauxa, s'inspira en l'esperit crític de La nau dels bojos (Stultifera Navis, 1494) de BrandtEn llatí navis fa referència a la nau d’un temple i, a més es coneix a l’Església Catòlica com la nau de Sant Pere, per tant l’obra es una critica a la nau de l'Església, on les ànimes eren guiades pels clergues cap al cel.

http://www.wikilingua.net/ca/articles/l/a/_/La_nave_de_los_necios.html

http://pladelafont.blogspot.com.es/2012/05/el-bosco-i-la-riquesa-selvatica-de-la.html

Teoria: Estil Directe i Estil Indirecte

ESTIL DIRECTE i ESTIL INDIRECTE

L’estil directe és la reproducció exacta de les paraules o pensaments d’un personatge que no actua com a narrador.

En l’estil indirecte, el narrador reprodueix amb les seves paraules allò que un personatge diu o pensa.


Característiques:




ESTIL DIRECTE
  1. Les intervencions dels interlocutors s’escriuen en línies diferents.
  2. Les paraules dels personatges queden separades dels comentaris o explicacions del narrador amb guionets; s’inclouen mitjançant verbs introductoris: dir, contestar, replicar, negar, afirmar, exclamar…
  3. S’hi empren uns signes de puntuació determinats:
- El guió per a la introducció i el tancament dels parlaments (paraules dels diàlegs) i dels incisos o intervencions del narrador.

- Els dos punts: després del verb introductori i abans del parlament del personatge.

- Les cometes tenen una funció similar a la del guió (és adir, es poden utilitzar en el seu lloc).

- Signes d’interrogació i admiració per a transmetre l’actitud…





ESTIL INDIRECTE
  1. No hi ha separació entre les paraules del narrador i les dels personatges. I aquestes no s’escriuen en línies diferents.

2. S’empren també verbs introductoris, però a continuació hi apareixen mots d’enllaç (que, si, on, per què…).

3. L’autor introdueix modificacions en la persona gramatical, els temps verbals, alguns adverbis…


ESTIL DIRECTE

La mare em va dir:
- Fas cara de cansat.
I jo vaig respondre:
- Anit no vaig poder dormir per culpa del soroll.
- Vas escoltar la nostra discussió d'anit?- preguntà la mare, preocupada.
- I tant! Crec que la van escoltar fins i tot els veïns. La propera vegada us fiqueu dins el llit vaig replicar.


ESTIL INDIRECTE



La mare em va dir que feia cara de cansat. Jo li vaig contestar que no havia pogut dormir durant la nit per culpa del soroll. Ella em va preguntar si havia escoltat la seva discussió. Jo li vaig respondre que sí, que fins i tot pensava que també l'havien escoltat els veïns i li vaig proposar que una altra vegada es posessin dins el llit.


Teoria: Estil Directe i Estil Indirecte