ÚS DE LA COMA
Per
separar
elements d’una sèrie:
Llista
tancada.
El darrer element de l’enumeració és una coma
o una conjunció
(i, ni, o) Les
aules no disposen d’ordinadors, projectors ni pantalles.
Llista
oberta.
Tots els elements van separats per comes i la frase acaba
...
Cal
que compreu lleixiu, sabó, fregalls...
,
etc.
Cal
que compreu lleixiu, sabó, fregalls, etc.
i
etc.
Cal
que compreu lleixiu, sabó, fregalls i etc.
Per
marcar incisos,
vocatius
i aposicions
(frases explicatives):
Incís: Aquesta novel·la de Narcís
Oller, L’Escanyapobres, és la més identificada amb el
naturalisme.
Vocatiu: Volem recordar-te, Jaume, que no
has fet el que calia.
Aposició: La teva germana Carme, tot i
que no ho sembla, està molt orgullosa de tu.
Cal entendre la diferència que hi ha entre les
frases especificatives i les explicatives.
Especificativa (sense comes): que
delimita la qualitat o l’extensió d’un altre element
(necessitem la informació per entendre el significat de la frase).
Explicativa (element de l’explicació
entre dues comes): que no restringeix
l’extensió semàntica de l’element al qual s’adjunta (és una
informació addicional de la qual en podríem prescindir sense que
alterés el significat de la frase).
Per
marcar elements desplaçats
en l’ordre sintàctic:
Per
no repetir el verb,
per elidir-lo,
posem comes:
Marcadors
textuals:
Quan
comencem
una oració amb un marcador, després posem coma. En
primer lloc, vull manifestar la meva oposició a...
Davant
conjuncions
adversatives
(però, sinó). Vindrem
a la festa, però arribarem tard.
NOTA:
no s’ha de separar el subjecte del predicat amb una coma.
ÚS DEL PUNT I COMA
Per
separar enumeracions, per jerarquitzar-les
quan dins dels elements hi ha coma, posarem punt i coma. Van
assistir-hi Josepa Guardiola, presidenta; Jaume Ivorra, secretari;
Carme Castany, tresorera, i la resta de la junta directiva.
Davant
conjuncions adversatives si
les oracions que uneix duen comes.
Volíem
fer els deures abans de cap altra cosa; però, abans de començar, va
venir i ens va trencar el ritme de treball.
ÚS DEL PUNT
Marca
el final d’una oració. Unes
vacances sempre són unes vacances.
Després
d’una abreviatura. pàg.
núm. No
podem escriure mai dos punts seguits. Si coincideix amb el punt d’una
abreviatura, només n’usarem un. Actuarem de la mateixa manera amb
el contacte amb els punts suspensius. Per contra, el punt d’una
abreviatura pot anar seguit d’una coma, de dos punts o d’un punt
i coma, com també dels signes d’entonació.
ÚS DELS DOS PUNTS
Introduir
enumeracions.
Per
fer una bona escudella cal: col, gallina, patata, un tros de
vedella...
Introduir
citacions.
En
Jordi ens va demanar: “Podem deixar-vos els nostres fills?”
ÚS DELS PUNTS SUSPENSIUS
Deixar
una llista oberta, deixar una frase inacabada.
Aquest
exercici està ben fet, però aquest altre...
NOTA: Els punts suspensius
sempre són tres i fan desaparèixer el punt que hi pugui haver
després. No hi pot haver mai una coma, ni un punt i coma, davant
dels punts suspensius. No podem fer servir alhora els punts
suspensius i la paraula etcètera.
ÚS DELS SIGNES D’ENTONACIÓ
Són
finals
i només en posem un.
Saps
a quina hora vindrà?
NOTA: Si un signe
d’entonació coincideix amb un punt, aquest s’elimina. Hola!
Ja he arribat. En canvi sí que pot
anar seguit d’una coma, de dos punts o d’un punt i coma. Quina
és la qüestió més important?, decidir el meu futur?, on
treballaré?
Els punts suspensius van
davant del signe final d’entonació si l’oració queda inacabada.
Si l’oració és completa, es col·loquen al darrere. No
has acabat el treball que tenies?... Ets un...!
ÚS DELS PARÈNTESIS
Per afegir incisos i informacions intercalades en
una frase. Si aquest incís és una frase completa després d’un
punt, ha de portar majúscula inicial i escriure’n el punt final
davant del parèntesi de tancament. Si l’incís no és una frase
completa, ha de començar en minúscula i no cal posar-hi el punt
final. Una coma, els dos punts i el punt i coma aniran fora del
parèntesi que tanca.
ÚS DELS GUIONS
Introdueixen un incís en la frase de manera
semblant a les comes o els parèntesis, però amb un matís més
subjectiu.
En els diàlegs, s’obren amb un guió les
intervencions de cada interlocutor, que tanquem amb el signe de
puntuació que correspongui. Si dins del diàleg volem incloure un
incís del narrador també l’aïllem entre guions. Ex.: —Sempre
fas igual —va dir—. No n’aprendràs mai.
NOTA: el guió llarg —
el podem escriure amb les tecles ctrl
+ alt
+ el signe –
del teclat numèric (per estalviar-nos haver d’inserir símbol).
ÚS DE LES COMETES
Les usarem per reproduir literalment una citació
textual, títols d’obres, publicacions. Si el text entre cometes
comença amb majúscula (precedida de punt o dos punts), el punt va
abans de les cometes de tancament. Per contra, el punt va després de
es cometes si el text entre cometes comença amb minúscula (no
constitueix una frase completa). Si escrivim a màquina substituirem
les cometes per l’escriptura en cursiva de la citació, el títol o
la publicació.
Font:
http://montsellado.wordpress.com/
