CARNAVAL

Just abans de la Quaresma, temps en què l'Església imposava penitències, dejunis i la prohibició de menjar carn, la gent s'esbravava i celebrava amb gran disbauxa els últims dies permesos.
Aquestes festes, movibles, s'escauen entre el dos de febrer i el set de març i són tan antigues com la nit. Durant diverses èpoques de la història, quan els governants o l'Església trobaven que eren execissavament llicencioses, les prohibien.

Dijous Gras o Llarder: Actualment, assenyala l'inici de la festa. Tradicionalment, se sortia a berenar truita amb botifarra d'ou, motiu pel qual s'anomena també dia de la truita. Originàriament, tot plegat es feia amb la idea d'atipar-se i estar més ben preparat per als temps de la Quaresma, caracteritzats per l'austeritat i el dejuni.

Dijous Gras marcava la fi d'un bon període d'alimentació grassa (començat amb la matança del porc, per Sant Martí), seguit durant el temps de Nadal. Era el periode en que s'esgotaven els queviures del rebost, guardats des de la matança del porc i sols quedaven els llardons (el greix del porc) i les botifarres. Els menjars típics eren els macarrons enllardats, la truita de botifarra d'ou i com a postres, la coca de llardons.
L'arribada del rei Carnestoltes: el mateix dijous, es rep el ninot i el seu seguici amb una cercavila
Sermó del Rei Carnestoltes: A continuació de l'arribada, Sermó o Pregó de convit a la festa i ball de danses (és paròdia del sermó religiós)
Obediència de les seves ordres boges que ens va donant


La Rua: Desfilada de les disfresses pel barri o l'escola
Ball de màscares o disfresses:En d'altres èpoques, les classes benestants realitzaven els seus balls (palaus de Venècia, societats a Tarragona, etc.)
Concurs de disfresses

Judici, Testament i Mort del Rei Carnestoltes: Dimarts. Mort vençut per les forces de la Quaresma.

Crema del Rei-ninot de Carnestoltes: Dimarts. Triomf de la Quaresma en front la "bona vida".

Enterrament de la Sardina: Dimecres de Cendra. Comença la Quaresma
  • El temps de la Quaresma abasta les set setmanes que precedeixen la Pasqua. Tradicionalment, és representada per una dona vella de set peus, feta de paper, a la qual se li treu un dels peus cada setmana que passa, fins que ja no li en queda cap. Aquest particular manera de comptar les setmanes simbolitza la duresa de la Quaresma, temps en què antigament el dejuni només era trencat durant la diada de Sant Josep, que permetia degustar una llaminera i exquisida crema.



http://www.xtec.cat/~scapella/festes/carnaval/histories/elcale.htm

http://www.festes.org/directori.php?id=29

http://www.edu365.cat/carnaval/

http://www.sortirambnens.com/fires-i-festes/festivitats-tradicionals/314-carnestoltes.html