Teoria: Estil Directe i Estil Indirecte

ESTIL DIRECTE i ESTIL INDIRECTE

L’estil directe és la reproducció exacta de les paraules o pensaments d’un personatge que no actua com a narrador.

En l’estil indirecte, el narrador reprodueix amb les seves paraules allò que un personatge diu o pensa.


Característiques:




ESTIL DIRECTE
  1. Les intervencions dels interlocutors s’escriuen en línies diferents.
  2. Les paraules dels personatges queden separades dels comentaris o explicacions del narrador amb guionets; s’inclouen mitjançant verbs introductoris: dir, contestar, replicar, negar, afirmar, exclamar…
  3. S’hi empren uns signes de puntuació determinats:
- El guió per a la introducció i el tancament dels parlaments (paraules dels diàlegs) i dels incisos o intervencions del narrador.

- Els dos punts: després del verb introductori i abans del parlament del personatge.

- Les cometes tenen una funció similar a la del guió (és adir, es poden utilitzar en el seu lloc).

- Signes d’interrogació i admiració per a transmetre l’actitud…





ESTIL INDIRECTE
  1. No hi ha separació entre les paraules del narrador i les dels personatges. I aquestes no s’escriuen en línies diferents.

2. S’empren també verbs introductoris, però a continuació hi apareixen mots d’enllaç (que, si, on, per què…).

3. L’autor introdueix modificacions en la persona gramatical, els temps verbals, alguns adverbis…


ESTIL DIRECTE

La mare em va dir:
- Fas cara de cansat.
I jo vaig respondre:
- Anit no vaig poder dormir per culpa del soroll.
- Vas escoltar la nostra discussió d'anit?- preguntà la mare, preocupada.
- I tant! Crec que la van escoltar fins i tot els veïns. La propera vegada us fiqueu dins el llit vaig replicar.


ESTIL INDIRECTE



La mare em va dir que feia cara de cansat. Jo li vaig contestar que no havia pogut dormir durant la nit per culpa del soroll. Ella em va preguntar si havia escoltat la seva discussió. Jo li vaig respondre que sí, que fins i tot pensava que també l'havien escoltat els veïns i li vaig proposar que una altra vegada es posessin dins el llit.


Teoria: Estil Directe i Estil Indirecte

Exercicis: passar textos d'Estil Directe a Indirecte i viceversa

Passeu els textos d’ESTIL DIRECTE  A ESTIL INDIRECTE

A)  Aquest matí, quan ja tenia la cartera a la mà  a punt per anar  a l’escola, la mare m’ha dit:
-No  veus que et descuides de l’esmorzar?
-Avui no tinc gens de gana i, en canvi, tinc molta pressa –li he respost.
-No pots marxar sens e esmorzar. Agafa’l. Només perdràs un minut-deia la mare, convençuda.
L’he agafat, encara que li repetit dos cops que em tractava com un nen petit.


A)










B) L’Antoni em va trucar ahir a la tarda i em va dir:
- Vols venir d’excursió a Ullastret?
- M’agradaria –li vaig contestat-, però no hi puc venir perquè tinc un altre compromís.
- Fes els possibles per venir  -insistia el meu amic.
- Ho tinc molt negre –li vaig contestar- perquè he quedat amb els companys per estudiar.


B)








Passeu els textos d’ESTIL INDIRECTE  A ESTIL DIRECTE

A) Jo volia anar al cinema; així que ho vaig demanar a la mare. Li vaig dir que era molt interessant, que m’agradaria de veure-la. La mare em va demanar si hi volia anar amb el meu germà petit. Li vaig dir, veient-me venir el xàfec, que jo volia anar-hi sol, que no em volia emportar el petit.
Em va amenaçar que si no me l’emportava em quedaria sense televisió tota la setmana. Després de dir-li que em feia xantatge, vaig acceptar a endur-me’l.

A)









B)     En Pere no es volia tirar a la piscina. En Joan deia que l’aigua era molt neta. En Pere, que no en tenia ganes, li responia que no veia que ho fos gaire. En Joan tornava a insistir que es banyessin. Aquell dia hi havia poca gent i s’ho passarien molt bé.
Finalment en Joan el va convèncer i s’hi va tirar. Pobre, no sabia nedar.

B)













C )   Em vaig anar a comprar una faldilla molt bonica que havia vist a l’aparador d’una botiga. Vaig dir a una dependenta si me la podia emprovar. La noia em va contestar que és clar que sí, que passés a l’emprovador. Un cop la vaig tenir posada, vaig cridar la dependenta i li vaig demanar si li semblava que em queia bé. La noia em dir que m’esqueia molt, que m’anava a la mida. No me la vaig quedar perquè, malgrat l’opinió de la noia, no m’acabava de fer el  pes, tal i com li vaig comentar.

C)










Acudit 1
Un senyor va a visitar el metge tot preocupat perquè creu que té alta la tensió arterial.
El metge, sense mirar-se'l gaire, li agafa el pols i li diu:
"Vostè no té res. El seu pols va com un pèndol."
I el pacient li respon:
"Dispensi, que no ho veu que té els dits sobre el meu rellotge de polsera!"

Acudit 2 
Una dona busca feina. Una empresària que rep el seu currículum i l'entrevista li pregunta:
- La contractaré, però només si em prova la seva honradesa, perquè es tracta d'un càrrec de confiança.
-Ah, senyora, jo sóc molt fiada. Figuri's que he estat treballant deu anys en un balneari i mai no he pres cap bany.

Acudit 3
Un senyor li pregunta a una taxista:
-Escolti, quant val fer una volta per Barcelona?
-Depèn del temps -respon la taxista.
-Posem per cas que faci sol.

Acudit 4 
Un home que circula pel carrer li pregunta a un dona:
-Perdoni, ¿sap on és el carrer sant Pau?
-Sí, és el carrer que ve.
-Ah, doncs aleshores l'espero aquí.

CARNAVAL


  • Relacions els mots de les dues columnes:
  1. Carnaval
  2. Dimecres de cendra
  3. botifarra d'ou
  4. Quaresma
  5. Dijous gras
  6. Rei del Carnestoltes
  7. Pregó
  8. Regnat del rei Carnestoltes
  9. Dol

  1. Sis dies
  2. sàtira
  3. Llegeix el pregó
  4. Dijous llarder
  5. 40 dies
  6. Coca de llardons
  7. Enterrament de la sardina
  8. Carnestoltes
  9. Plor


  • Origen de les paraules; cerca el significat de:
  1. Carnestoltes Carnes tollere
  2. Carnaval Carnes levare / carru navalis
  3. Dimecres de cendra
  4. Dijous llarder




  1. Distribueix temporalment, en ordre cronològic, les següents dates.
  • Quaresma
  • Carnaval
  • Dijous llarder
  • Dimecres de cendra
  • Enterrament de la sardina
  • Setmana Santa
  • Diumenge de Pasqua



















Sis dies



40 dies

Set dies


  1. Què es fa primer: Quaresma o Carnaval? Per què? Quina relació hi ha entre els dos períodes temporals?
  2. En quina època la religió cristiana demana que es faci abstinència de menjar carn?